Vés al contingut

Reserva índia de Cabazon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàReserva índia de Cabazon
Logotip de la Reserva
Extensió6,90 km²
Població806 habitants
Tribu titularCahuilla
Creació1876
EstatCalifòrnia Califòrnia
Cap tribalDavid Roosevelt
Pàgina webWeb de la reserva
Coordenades33° 41′ 35″ N, 116° 10′ 22″ O / 33.693056°N,116.172778°O / 33.693056; -116.172778

La reserva índia Cabazon és una reserva índia de la Banda Cabazon d'Indis de Missió, tribu reconeguda federalment formada per membres de la nació cahuilla situada al comtat de Riverside Califòrnia.[1][2]

Reserva

[modifica]

La reserva Cabazon fou fundada en 1876 amb uns 22.400 acres i va rebre el nom del cap cahuilla Cabazon (cap de 1840 a 1870).[2] Les empreses del ferrocarril els ban arrabassar part del territori. Ocupa 1.706 acres situats a Coachella, a 11 kilòmetres d'Indio i a 29 kmkilòmetres de Palm Springs. La població de la reserva és aproximadament de 806 individus, però només 38 estan registrats com a membres de la tribu.[1] La reserva índia Twenty-Nine Palms es troba immediatament al nord-oest. La seu tribal es troba a Indio. David Roosevelt és llur actual cap tribal.[3]

Programes i desenvolupament econòmic

[modifica]

La Banda Cabazon d'Indis de Missió presenta altes apostes de bingo al seu territori,[1] després que guanyessin el judici fonamental California v. Cabazon Band. A la tribu no hi ha atur.[2]

La banda Cabazon té la propietat del Fantasy Springs Resort Casino, un hotel de 250 habitacions, restaurant POM, Pizza Kitchen, The Bistro, Fresh Grill Buffet, JOY Asian Cuisine, un Starbucks, i moltes àrees de restauració situades a Indio.[4] Al resort també hi ha l'Eagle Falls Golf Course.[5]

El Museu Cultural Cabazon és obert al públic de dilluns a dissabte i l'entrada és lliure. Des de 1981 la tribu ostatge el Powwow anual d'Indio, amb danses, cants d'ocells cahuilla, competicions de tambors i altres jocs.[6]

Controvèrsia

[modifica]

La tribu va atreure l'atenció del públic per primer cop en 1987 quan van guanyar el cas California v. Cabazon Band; tanmateix abans de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units 480 U.S. 202, la tribu havia desenvolupat un fons qüestionable, una participació misteriosa amb John Philip Nichols, The Wackenhut Corporation i amb el triple homicidi el 29 de juny de 1981 d'Alfred "Fred" Alvarez, Patricia Castro i Ralph Boger.[7][8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 California Indians and Their Reservations. Arxivat 2016-01-04 a Wayback Machine. San Diego State University Library and Information Access. 2011. Retrieved 1 Nov 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 Pritzker, 120
  3. "Tribal Governments by Area." Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. National Congress of American Indians. (retrieved 14 May 2010)
  4. "Fantasy Springs Resort Casino." 500 Nations. (retrieved 14 May 2010)
  5. "Golf." Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine. Fantasy Springs Resort Casino. 2010 (retrieved 14 May 2010)
  6. "Cabazon Indians." Cabazon Band of Mission Indians. 2010 (retrieved 14 May 2010)
  7. Lane, Ambrose I. Return of the Buffalo: The Story Behind America's Indian Gaming Explosion. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 174–175. ISBN 0-89789-433-2.  (vegeu secció: (iii.) Bua Report, "Riconosciuto's March 29, 1981 (sic) arrest".
  8. Amy Taxin and Gillian Flaccus. «Arrest in 1981 tribal murders revives old mystery». Associated Press, 21-01-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 6 octubre 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Eargle, Jr., Dolan H. California Indian Country: The Land and the People. San Francisco: Tree Company Press, 1992. ISBN 0-937401-20-X.
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina Oficial Arxivat 2006-02-20 a Wayback Machine. (anglès)